|
|
|
|||||||||||||
|
|||||||||||||
Bolets més apreciats
| Nom | Foto | Descripció | Hàbitat | Observacions | Etimologia | |
|
Apagallums, Cogoma, Cogomella, Maneta, Paloma |
|
És el més gran i espectacular bolet de làmines. Pot assolir 40 cm d'alçària i 30-35 cm de diàmetre de barret. De jove, el barret és esfèric. En créixer, s'obre i s'aplana, es recobreix d'un to bru fosc, s'esquinça formant esquames. | Creix en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici) a tot arreu, és molt comú. Finals d'estiu i tardor. | És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. És comestible força bo, però només el barret, ja que el peu és massa dur i astellós. | Macro < grec: gran; lepiota < lepís (grec: esquama) + otós (grec: orella) >> "gran orella esquamosa"; procera < procerus < llatí: alt, esvelt. |
 |
|
Camagroc, Rossinyolic |
|
El barret és en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de color marronós. El marge és lobulat. És una mica viscós. La cara inferior és primer llisa i després venada, sense làmines definides, de color blanc-groguenc, groc més intens. | Boscos humits de coníferes, a finals d'estiu i la tardor. | És comestible. Es pot conservar en oli. | Cantharellus < diminutiu de kántharos < grec: copa; lutescens < llatí: que es torna groc. |
|
|
Cama-sec, carreretes, carreloles, correjoles |
|
El cama-sec és un bolet petit que creix en prats. Despren una olor agradable i té una qualitat apreciable. Podem dir que dintre dels bolets més buscats és dels millors. | El cama-sec és un bolet petit que creix en prats | Molt bo | - |
 |
|
Cep, Sureny |
|
Barret primer hemisfèric i després convex-aplanatm de color marró-castany de tonalitat força variable. La superfície és viscosa i presenta rugositats. El peu és quasi ovoide i acilindrat en els exemplars adults. Color gris-avellana. La carn blanquinosa, l | Boscos caducifol.lis, tot i que també als de coníferes, a llocs amb herva. Finals d'estiu i tardor. | Molt comestible, gastronòmicament molt preuat, en especial a França. Es pot menjar cru, assecat, cuit i en oli. | boletus < llatí: bolet |
|
|
Fredolic, Freduluc, Negret |
|
Té un barret de 3-6 cm de diàmetre, sovint irregular, amb el centre que sobresurt, de color gris. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric, fibrós. | A les pinedes, entre la pinassa. Sol formar grups nombrosos. Tardor i començament de l'hivern. | És bon comestible. Es fa servir per guisats i per sopes. Es passa amb facilitat. | Tricholoma < grec: marge pelut; terreum < llatí: terrós, color de terra. |
|
|
Girgola |
|
Barret de 5-15(35) cm, molt excèntric i variable, normalment en forma de petxina, amb el marge primer incurvat i després recte, sovint ondulat. La cutícula, que és separable, és llisa i brillant, de color molt variable, beix, gris clar, gris negrós o gris | Fong paràsit o sapròfit que viu en soques i branques de pollancres, bàsicament de planifolis morts o debilitats, en boscos de ribera, parcs i jardins. Fructifica a l'estiu i a la tardor, És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus. | És comestible i molt apreciat. En els darrers anys se n'ha difós molt el consum ja que es cultiva a gran escala. Això permet trobar-ne al mercat durant tot l'any. | - |
|
|
Llenega |
|
Té un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu, cosa que fa que sigui molt llefiscós. El barret té 6-10 cm de diàmetre, amb el marge força enrollat, de color gris o gris brunenc. Les làmines són gruixudes i espaides. | A boscos de coníferes, en especial, als de pi roig a terrenys calcaris. Tardor. | És un excel.lent comestible. Es menja guisat en plats de carn o d'aviram. Convé no treure el mucílag ja que li dóna consistència mentre es cou. | higrós < grec: humit; phorós < grec: portador; latitabundus < llatí: molt amagat. |
|
|
Morilla, Murga, Múrgola, Rabassola |
|
Té el barret buit, amb concavitats irregulars, en forma com de colònia de cassoletes. El barret està arrodonit i té uns 6-10 cm de diàmetre. Color palla fosca, amb alvèols irregulars. Poca carn i fràgil. Sense massa olor. | A llocs hervosos, tot i que pot aparèixer en llocs molt diversos, generalment, espais oberts i amb llum, o boscos aclarits o cremats i terres remogudes. Primavera. | És un dels bolets més preuats gastronòmicament parlant. Es recomana coure'l a part rebutjant l'aigua de cocció. Se sol assecar, també, ja que augmenta la seva qualitat. No hi ha perill de confusió amb altres espècies de múrgoles, ja que totes són comestib | morchella < Morchel < alemany: múrgola; rotunda < llatí: rodona. |
|
|
Ou de Reig |
|
Barret de 8-20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit, de color taronja vermellós viu, que més tard s'engrogueix. | Fong micorrizogen que viu en boscos tèrmics de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers, en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a com | s un excel·lent comestible, i el bolet més apreciat a casa nostra. Es pot menjar tant fregit com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva. En cas de menjar-se l'ou, s'ha de tenir la precaució d'obrir-lo i comprovar que sigui de color taronja | - |
|
|
Peu violeta, Pimpinella morada, Moixeró blau |
|
Barret molsut de 5-12 cm de diàmetre, convex al centre i aplanat després. Coloració violada, molt vistosa, tacada sovint amb tons bruns. Llis, suau al tacte i marge cargolat. Làmines atapeïdes de color violat. El peu és cilíndric i elàstic. | És freqüent. Apareix tant als boscos de pins com als planifol.lis, a brolles i camps oberts. Es dóna a la tardor, tot i que se'l troba a la primavera i fins i tot a l'hivern. | És bon comestible, però no sol ser massa preuat pel seu color, ja que encara enfosqueix més en coure'l. Sol fer-se servir en barreges de bolets. | Lepista < lepasté < grec: vas ample de terrissa amb forma de bolet; nuda < llatí: nua. |
|
|
Rossinyol |
|
El barret, de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, és primer convex, després aplanat-deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat.Les làmines són del mateix color que el barret. El peu és atenuat a la base i també del mateix color qu | Boscos de latifol·lis i coníferes, des de la primavera fins a la tardor. | És un tipus de bolet comestible i molt buscat. | Cantharellus < diminutiu de kántharos < grec: copa; cibarius < llatí: comestible. |
|
|
Rovelló, Esclata-sang, Rovelló de solell, Vinader. |
|
Similar al Pinetell, però pren tonalitats més intenses (verdes, fosques o violades). El color del làtex és púrpura-violaci. | Es fa sobre tot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes. | Es considera de millor qualitat encara que el pinetell. excel.lent comestible. | Lactarius < llatí: que té llet; sanguifluus < llatí: que raja sang. |
|
|
Rovelló, Pinetell, Rovelló d'obaga |
|
Barret i peu d'una sola peça. Color vermellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes, en rotllanes concèntriques més clares alternant amb les fosques a la part superior del barret. Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat. | Sol forma micorrizes amb els pins. Boscos de pineda. Tardor. | És un bolet forá vistós i maco. De fet, és un dels més coneguts i collits a les nostres contrades, potser perquè és relativament fàcil d'identificar. És un excel.lent comestible, especialment amb carn, i se sol vendre als mercats. | Lactarius < llatí: que té llet; deliciosus < llatí: deliciós. |
|
|
Tòfona negra |
|
Esporòfor en forma de tubercle de 2-8 cm. El peridi és completament negre, com el carbó, i està recobert de berrugues poligonals molt dures, estriades longitudinalment. La gleva primer és blanca, més tard rogenca, i en plena maduració és de color negre vi | Fong micorrizogen que viu associat a planifolis, sobretot amb alzines i roures, en sòls calcaris i generalment pedregosos. També es cultiva, associat amb avellaners i roures, prèviament inoculats. Els esproròfors, que es troben profundament enterrats, de | És un excel·lent comestible, molt cercada i apreciada. S'utilitza per condimentar diferents plats i carns, i també embotits, ja que és molt aromàtica. Un sol bocí és suficient per donar gust a un guisat. Els gastrònom l'anomenen el "diamant negre de la cu | - |
|
|
Verderol, Canari, Groguet |
|
Tot ell és de color daurat. El seu barret és molsut. de 5-10 cm de diàmetre, groc daurat recobert de fibres brunes, sobre tot a la part central, on pren una coloració més fosca que la resta. Les làmines i el peu també són grocs. La carn és blanca. | Boscos de coníferes, sobre terrenys silicis. Tardor. | És bon comestible. Pot tallar-se a llesques i deixar-les assecar. Bo per als guisos. | Tricholoma < grec: marge pelut; auratum < llatí: daurat. |
|
Per errades o comentari, tot contacte serà benvingut a info@bolets.info
