 |
Afegiu-vos a la nova pàgina de
 |
|
| |||||||||
 | |||||||||
|
|||||||||||||
|
|||||||||||||
Bolets tòxics
| Nom | Foto | Descripció | Hàbitat | Observacions | Etimologia | ||
|
Bolet de pi |
|
Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buit de color groc i generalment escamós. La carn és groga olor desagradable. | Sol créixer sobre els troncs. De la primavera fins la tardor. | És força comú i és tòxic. | hypholoma < grec: barret amb borles; fasciculare < llatí: en grups, en conjunts, en feixos. |
 |
|
|
Cualgra sanguínia |
|
Primer hemisfèric i després convex-aplanat, lleugerament deprimit. Color malvaci o violaci, segons l'espècie. Pot tenir taques blanquinoses o groguenques. Té el marge estriat i el barret té 5-10 cm de diàmetre quan és adult. Les làmines són lliures. | Boscos de coníferes, latifol.lis i llocs amb herva. Estiu-tardor. | És tòxica en grans quantitats. | russula < llatí: vermellosa; sanguinea < llatí: sanguínia. |
|
|
|
Estrelletes |
|
Són gasteromicets semblants en alguns aspectes als pets de llop, tot i que no en la forma. De joves, tenen forma globular i, en madurar, s'obren formen de 5 a 7 braços arcuats més o menys vermellosos. | En especial a les pinedes, tot i que poden trobar-se a altres indrets. Tardor. | No té valor culinari. | gê < grec: terra; ástron < grec: terra >> "estrella de terra"; rufescens < llatí: que es torna vermell. |
|
|
|
Estrufària Verda |
|
El barret és primer hemisfèric i després convex-aplanat, recobert d'escames blanques que al marge formen una mena de collaret. És de color verdós. Les làmines són annexes, primer blanquinoses i després de color rosa. El peu és buit, de color blavós. | Boscos de coníferes, latifol.lis i lloc amb herva. Estiu-tardor. | No té valor culinari. |
|
||
|
Farinera Borda |
|
Barret de 5-15 cm, primer hemisfèric, després convex i finalment estès, amb el marge llis incurvat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, lubrificada en temps humit, i no presenta cap resta de vel. És de color verd oliva. | Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, en sòls preferentment silícics. Fructifica a l'estiu i a la tardor. És molt comú; es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana. | És un bolet tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar. El seu consum causa una greu intoxicació de tipus ciclopeptídic, manifestada amb nàusees, còlics, vòmits i diarrea sanguinolenta i coleriforme, que apareixen de 6 a 18 hores | - |
|
|
|
Girgola d'olivera, matadona |
|
Barret de 5-12 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, amb el marge primer involut i després incurvat, que finalment es lacera. La cutícula, que és separable, és llisa, seca i setinada, de color groc ataronjat, bru ataronjat. | Fong paràsit o saprotròfic que viu en soques i arrels d'oliveres, però també d'altres arbres i arbusts planifolis, com ara alzines, suros, roures, aladerns, estepes, etc. Fructifica a la tardor, generalment formant flotes, però també en forma isolada. És | Bolet tòxic, que pot produir forts trastorns gastrointestinals, que es manifesten amb vòmits, vertigen, dolors abdominals, pèrdua del coneixement i distensió muscular. | - |
|
|
|
Mataparent |
|
Barret molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutícula, que no és separable, és seca i un xic vellutada, de color blanc-crem a gris pàl·lid. | Fong micorrizògen que viu en clarianes dels boscos tèrmics de planifolis, associat amb roures, alzines i faigs, en sòls calcaris. Fructifica, de forma molt primerenca, a finals de l'estiu o a principis de la tardor, formant grups de pocs exemplars. És poc | És tòxic en cru i indigest un cop cuit, però de cap manera mortal. Produeix trastorns gastrointestinals. | - |
|
|
|
Micena |
|
Barret primer cònic-acampanat i després aplanat, d'uns 2-6 cm. Color entre el rosa i lila fins el grisaci. Marge grisós. Làmines sinuoses, amples, força espaiades i del mateix color que el barret. Peu primer ple i després buit, rígid. | Boscos de latifol.lis i coníferes. Força comú. Estiu-tardor. | És tòxica i lleugerament al.lucinògena | - |
|
|
|
Ou del diable |
|
Es desenvolupen a partir d'una estructura amb forma d'ou, d'uns 5 cm de diàmetre, de color blanc o gris. Quan s'obre, surt un receptacle cilíndric, amb forma fàl.lica, gruixut, blanc, buit, d'uns 10-20 cm d'alçària. | En boscos i terrenys cultivats. Estiu-tardor. | No té valor culinari, però tampoc sembla ser tòxic. | phallus < llatí: fal.lus; impudicus < llatí: pestilent. |
|
|
|
Peu de rata bord |
|
Té la forma coral.lina típica de les ramàries (o clavàries). El tronc és blanc, amb ramificacions de color carn o vermell-ataronjat, amb ramificacions bifurcades de color groc llimona. | Boscos de coníferes i latifol.lis. Estiu-tardor. | És tòxica i pot originar greus diarrees. | ramaria < ramus < llatí: branca; formosa < llatí: elegant, maca, ben feta. |
|
|
|
Purgant |
|
El tronc està molt ramificat. Les ramificacions són de color rosa-carn o rosa-violat, que passa a gris-violat en el fong adult. La carn és blanca, inodora i àcida. | Boscos de coníferes i latifol.lis. Estiu-tardor. | És tòxica i por originar fortes diarrees. | ramaria < ramus < llatí: branca; pallida < llatí: pàl.lida. |
|
|
|
Reig Bord groc |
|
Barret hemisfèric que tendeix a obrir-se, d'uns 4-10 cm. El seu color varia des del blanc fins al groc-verdós i està recorbert de restes de vel blanquinoses. Les làmines són blanques o groguenques i el peu és cilíndric i estilitzat, de color blanc o grogu | des de la primavera fins a la tardor en boscos de coníferes o de caducifol.lis. | Pel que sembla, no és verinosa, però la seva ingestió no és recomanable per la seva mala olor i gust, així com perquè podria confondre's amb altres amanites que sí que són verinoses. | Amanita < Ámanos, nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; citrina < color del cedre (gris-brunenc) |
|
|
|
Rovelló de cabra |
|
Barret de 4-10 cm, primer convex, després umbilicat i finalment infundibuliforme. El marge és involut i recobert de pèls molt abundants, de color blanc, que formen una mena de serrell. La cutícula és seca, de color rosa ataronjat o ocre vermellós. | Fong micorrizògen que viu associat a bedolls. Fructifica a l'estiu i a la tardor. És comú a les comarques de muntanya, sobretot a la Cerdanya, al Ripollès i a la Garrotxa. | Pelusa sobre el barret, és un bolet tòxic que pot produir trastorns gastrointestinals de certa importància. | - |
|
|
|
Verderol, Canari, Groguet |
|
Tot ell és de color daurat. El seu barret és molsut. de 5-10 cm de diàmetre, groc daurat recobert de fibres brunes, sobre tot a la part central, on pren una coloració més fosca que la resta. Les làmines i el peu també són grocs. La carn és blanca. | Boscos de coníferes, sobre terrenys silicis. Tardor. | La Generalitat recomana no menjar aquesta bolet des d'intoxicacions al 2006. Hi ha d'altra gent i moltes guies antigues que el concidera bo. | Tricholoma < grec: marge pelut; auratum < llatí: daurat. |
|
Per errades o comentari, tot contacte serà benvingut a info@bolets.info
