setas, bolets, bolet, menjar, catalunya, menjar, comprar, buscar
  @
Cercar per nom Cercar per color Els més apreciats Els Tòxics Fires de bolets Nou! Receptes Vídeos El bolet
  * busca dins la descripció del bolet
Nom Foto Descripció Hàbitat Observacions Etimologia  

Alzinoi, Pollancró
Armillariella Mellea
Armilaria color de miel

 Barret força carnós, primer hemisfèric o cònic i després convex-aplanat, amb marge estriat. El color és molt variable i depèn del tipus de bosc on es faci. Va del groc mel fins el marró-rogenc, passant per l'olivaci. Està recobert de granets marrons. Paràsit de moltes espècies forestals. És comestible, tot i que en exemplars adults només és aprofitable el barret. armillariella < diminutiu d'armillaria < llatí: armilla (braçalet), pel petit anell que té aquest bolet; mellea < de color de mel.

Anisat
Clitocybe Odora
Anisada

 El barret és en primer lloc hemisfèric, després convex-aplanat i finalment deprimit, de color verdós o verd blavós i també blanquinós en els més vells. El marge és ondulat i les làmines juntes i de color blanquinós o com el barret. Boscos de latifol·lis i coníferes, a l'estiu i la tardor. És comestible i força comú. klytós < grec: enfonsat; kybe < grec: cap; odora < llatí: olorós.

Apagallums, Cogoma, Cogomella, Maneta, Paloma
Macrolepiota Procera
Apagador, Galamperna, Parasol

 És el més gran i espectacular bolet de làmines. Pot assolir 40 cm d'alçària i 30-35 cm de diàmetre de barret. De jove, el barret és esfèric. En créixer, s'obre i s'aplana, es recobreix d'un to bru fosc, s'esquinça formant esquames. Creix en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici) a tot arreu, és molt comú. Finals d'estiu i tardor. És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. És comestible força bo, però només el barret, ja que el peu és massa dur i astellós. Macro < grec: gran; lepiota < lepís (grec: esquama) + otós (grec: orella) >> "gran orella esquamosa"; procera < procerus < llatí: alt, esvelt.

Bolet de greix de la tardor
Gyromitra Infula
Bonete

 El barret és arrodonit i té forma de cervell, molt sinuós. De color marronaci, més o menys fosc segons les varietats. El peu és buit, gruixut, retorçat i de color blanc de vegades rosa carn, més gruixut per la base. La carn és perfumada i gustosa. Boscos de coníferes. Aquesta varietat es troba a la tardor, tot i que els del seu gènere són més aviat primaverencs. És comestible després de cuita, però sembla que pot produir enverinaments per acumulació, és a dir, si se'n menja massa. No és recomanable donar-li als nens petits ni menjar-ne molta o molt seguida. gyromitra < grec: barret retorçat; infula < llatí: ornament sagrat, mitra.

Bolet de pi
Hypholoma Fasciculare
Hifoloma de láminas verdes

 Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buit de color groc i generalment escamós. La carn és groga olor desagradable. Sol créixer sobre els troncs. De la primavera fins la tardor. És força comú i és tòxic. hypholoma < grec: barret amb borles; fasciculare < llatí: en grups, en conjunts, en feixos.

Bolet de Tinta, Pixacà Barbut
Coprinus Comatus
Barbuda, Matacandil

 El barret és primer paraboloide, després campanulat i finalment extès; és de color blanc amb escames més fosques que es desprenen amb facilitat. El fong adult és negrós. Les làmines són lliures, el seu color varia des de blanc fins a rosa. Surt a la primavera i a la tardor en llocs adobats, vores de camins i camps. És un bolet comestible quan és jove, abans que no s'ennegreixi, i força buscat. koprós < grec: fems; comatus < llatí: pelut.

Cama o Bec de Perdiu
Chroogomphus Rutilus
 

 El barret és primer cònic i després, un cop obert, convex, de color marró vermellós o com el vi. És carnós, llis i viscós de jove. Les làmines són espaiades, quasi del mateix color que el barret, més fosques com més vell és el bolet. Als boscos de coníferes des de finals d'estiu i durant tota la tardor. És un bolet molt comú. És comestible. khrós < grec: color; gómphos < grec: clau, pern; rutilus < llatí: vermell

Camagroc, Rossinyolic
Cantharellus Lutescens
Rebozuelo Anaranjado

 El barret és en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de color marronós. El marge és lobulat. És una mica viscós. La cara inferior és primer llisa i després venada, sense làmines definides, de color blanc-groguenc, groc més intens. Boscos humits de coníferes, a finals d'estiu i la tardor. És comestible. Es pot conservar en oli. Cantharellus < diminutiu de kántharos < grec: copa; lutescens < llatí: que es torna groc.

Cama-sec, carreretes, carreloles, correjoles
Marasmius oreades
-

 El cama-sec és un bolet petit que creix en prats. Despren una olor agradable i té una qualitat apreciable. Podem dir que dintre dels bolets més buscats és dels millors. El cama-sec és un bolet petit que creix en prats Molt bo -

Carlet, Escarlet
Hygrophorus russula
-

 Anomenat també escarlet o carlet, és el bolet més buscat a la comarca, la pràctica totalitat dels tractats de micología el posen com a comestible mediocre, no obstant els garrotxins no tenen mal gust. Creix en aulinars i rouredes, molt extensos a la Garrotxa, i es fà en grans quantitats. El seu mes preferit, el novembre. No massa importància culinària. -

Cep, Sureny
Boletus Edulis
Boleto comestible, Calabaza

 Barret primer hemisfèric i després convex-aplanatm de color marró-castany de tonalitat força variable. La superfície és viscosa i presenta rugositats. El peu és quasi ovoide i acilindrat en els exemplars adults. Color gris-avellana. La carn blanquinosa, l Boscos caducifol.lis, tot i que també als de coníferes, a llocs amb herva. Finals d'estiu i tardor. Molt comestible, gastronòmicament molt preuat, en especial a França. Es pot menjar cru, assecat, cuit i en oli. boletus < llatí: bolet

Cua de cavall
Amanita Rubescens
Amanita rojiza

 el barret és primer hemisfèric i després convex (fins i tot aplanat). De color marró-rogenc amb textura terrossa, d'uns 5-15 cm. Cobert de verugues o taques farinoses de color rogenc. Les làmines estan juntes i són de color blanquinós. El peu és cilíndric boscos de coníferes o de caducifol.lis. Molt comú en tot tipus de terreny. És comestible, però s'ha de coure bé, ja que conté hemolisina que es destrueix als 70º C. Malgrat això, és de la família de les amanites i cal no confondre-la amb altres que són verinoses. Amanita < Ámanos, nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; rubescens < llatí: que es torna vermell (quan es frega o es talla).

Cualgra sanguínia
Russula Sanguinea
Rúsula emética

 Primer hemisfèric i després convex-aplanat, lleugerament deprimit. Color malvaci o violaci, segons l'espècie. Pot tenir taques blanquinoses o groguenques. Té el marge estriat i el barret té 5-10 cm de diàmetre quan és adult. Les làmines són lliures. Boscos de coníferes, latifol.lis i llocs amb herva. Estiu-tardor. És tòxica en grans quantitats. russula < llatí: vermellosa; sanguinea < llatí: sanguínia.

Estrelletes
Geastrum Rufescens
-

 Són gasteromicets semblants en alguns aspectes als pets de llop, tot i que no en la forma. De joves, tenen forma globular i, en madurar, s'obren formen de 5 a 7 braços arcuats més o menys vermellosos. En especial a les pinedes, tot i que poden trobar-se a altres indrets. Tardor. No té valor culinari. gê < grec: terra; ástron < grec: terra >> "estrella de terra"; rufescens < llatí: que es torna vermell.

Estrufària Verda
Stropharia Aeruginosa
Estrofaria Verde

 El barret és primer hemisfèric i després convex-aplanat, recobert d'escames blanques que al marge formen una mena de collaret. És de color verdós. Les làmines són annexes, primer blanquinoses i després de color rosa. El peu és buit, de color blavós. Boscos de coníferes, latifol.lis i lloc amb herva. Estiu-tardor. No té valor culinari.  

Farinera Borda
Amanita phalloides
-

 Barret de 5-15 cm, primer hemisfèric, després convex i finalment estès, amb el marge llis incurvat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, lubrificada en temps humit, i no presenta cap resta de vel. És de color verd oliva. Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, en sòls preferentment silícics. Fructifica a l'estiu i a la tardor. És molt comú; es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana. És un bolet tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar. El seu consum causa una greu intoxicació de tipus ciclopeptídic, manifestada amb nàusees, còlics, vòmits i diarrea sanguinolenta i coleriforme, que apareixen de 6 a 18 hores -

Fetjó
Rhizopogon Roseolus
-

 Globular, lleugerament ovoide. El color varia segons l'espècie. Olor i sabor agradables. Terrenys sorrencs, als marges dels camins i de la muntanya. De la primavera fins la tardor. Solen ser comestibles quan són joves. Es recomana tallar-los en llesques molt fines. rhyzopogon < cobert d'arrels.

Fredolic esquamós
Tricholoma Atrosquamosum
-

 Barret lleugerament convex que amb el temps tendeix a aplanar-se i presentar al centre una protuberància. Els marges estan cargolats. És de color bru fosc, quasi negre. Les làmines són blanquinoses i juntes. Peu cilíndric o lleugerament cònic. Boscos de coníferes i planifol.lis. Tardor. És comestible. Tricholoma < grec: marge pelut; atrosquamosum < llatí: esquamós.

Fredolic gros, Fredolic allenegat
Tricholoma Portentosum
Capuchina, Tricoloma portentoso

 Barret primer hemisfèric, després acampanulat, i finalment convex-aplanat. Llefiscós, de marge enrotllat cap amunt, ondulat. Està cobert de fibres de color gris-violat fosc. El barret és de color bru molt negre i fa uns 7-14 cm. Les làmines són amples. Sobre tot en boscos de coníferes, però també en latifol.lis. Estiu-tardor. És comestible. Tricholoma < grec: marge pelut; portentosum < llatí: portentós.

Fredolic, Freduluc, Negret
Tricholoma Terreum
Ratón, Negrilla

 Té un barret de 3-6 cm de diàmetre, sovint irregular, amb el centre que sobresurt, de color gris. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric, fibrós. A les pinedes, entre la pinassa. Sol formar grups nombrosos. Tardor i començament de l'hivern. És bon comestible. Es fa servir per guisats i per sopes. Es passa amb facilitat. Tricholoma < grec: marge pelut; terreum < llatí: terrós, color de terra.

Girgola
Pleurotus ostreatus
-

 Barret de 5-15(35) cm, molt excèntric i variable, normalment en forma de petxina, amb el marge primer incurvat i després recte, sovint ondulat. La cutícula, que és separable, és llisa i brillant, de color molt variable, beix, gris clar, gris negrós o gris Fong paràsit o sapròfit que viu en soques i branques de pollancres, bàsicament de planifolis morts o debilitats, en boscos de ribera, parcs i jardins. Fructifica a l'estiu i a la tardor, És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus. És comestible i molt apreciat. En els darrers anys se n'ha difós molt el consum ja que es cultiva a gran escala. Això permet trobar-ne al mercat durant tot l'any. -

Girgola d'olivera, matadona
Omphalotus olearius
-

 Barret de 5-12 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, amb el marge primer involut i després incurvat, que finalment es lacera. La cutícula, que és separable, és llisa, seca i setinada, de color groc ataronjat, bru ataronjat. Fong paràsit o saprotròfic que viu en soques i arrels d'oliveres, però també d'altres arbres i arbusts planifolis, com ara alzines, suros, roures, aladerns, estepes, etc. Fructifica a la tardor, generalment formant flotes, però també en forma isolada. És Bolet tòxic, que pot produir forts trastorns gastrointestinals, que es manifesten amb vòmits, vertigen, dolors abdominals, pèrdua del coneixement i distensió muscular. -

Gírgola vermella, Fals Carlet
Tricholompsis Rutilans
Tricoloma rutilante

 Barret primer hemisfèric, després convex i finalment aplanat. Color groguenc-vermellós i els exemplars vells, de groc-brunenc. El centre sol estar recobert d'esquames de color púrpura o rosa. Marges arrodonits. D'uns 6-8 cm. Les làmines, juntes. A llocs amb herva i als marges dels boscos, en especial de coníferes o mixtos. De la primavera fins la tardor. És comestible mediocre. Tricholompsis - tricholoma < grec: marge pelut; rutilans < llatí: vermellós.

Llenega
Hygrophorus Latitabundus Brite
Higróforo

 Té un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu, cosa que fa que sigui molt llefiscós. El barret té 6-10 cm de diàmetre, amb el marge força enrollat, de color gris o gris brunenc. Les làmines són gruixudes i espaides. A boscos de coníferes, en especial, als de pi roig a terrenys calcaris. Tardor. És un excel.lent comestible. Es menja guisat en plats de carn o d'aviram. Convé no treure el mucílag ja que li dóna consistència mentre es cou. higrós < grec: humit; phorós < grec: portador; latitabundus < llatí: molt amagat.

Llenega blanca
Hygrophorus Glyocyclus
-

 Barret primer convex i després aplanat. Quan es jove està cobert d'una substància llefiscosa. Color des de groc-ambre fins a groc-clar. De 3 a 10 cm. Làmines poc juntes i estretes, de color blanc-crema. La carn és blanca, sense olor ni sabor definit. Latifol.lis i coníferes. Estiu-tardor. És comestible higrós < grec: humit; phorós < grec: portador; glyocyclus < grec: anell llefiscós.

Llengua de bou
Hydnum repandum
-

 Barret de 3-15 cm, primer convex, després aplanat, i finalment deprimit. És molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat. La superfície és ondulada, seca i finament vellutada, de color pàl·lid, que va del blanc a l'ocre ataronjat. Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Fructifica a l'estiu i a la tardor, sovint formant clapades de nombrosos exemplars. És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus. És un bon comestible. És molt apropiat per fer "platillos", però abans requereix que es bulli una bona estona, ja que així perd l'amargantor de la carn. També cal llevar-li les agulles de sota el barret. És recomanable de consumir només els exemplars jove -

Llengua de bou vermellosa
Hydnum Rufescens
Lengua de gato rojiza

 Primer hemisfèric i després aplanat, amb marge lobulat. Lleugerament de vellut. Color vermell o groc-ataronjat. Té uns 3-10 cm. El peu és fràgil, prim i cilíndric. La carn és fràgil, inodora i de sabor lleugerament amarg. Boscos de latifol.lis o coníferes. És gregari i se'l pot trobar en corrioles. Estiu-tardor. És comestible, però es recomana coure'l una bona estona abans per estovar-lo i minvar la seva amargor. hydon < grec: un tipus de tubercle; rufescens < llatí: que es torna vermell.

Mataparent
Boletus satanas
-

 Barret molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutícula, que no és separable, és seca i un xic vellutada, de color blanc-crem a gris pàl·lid. Fong micorrizògen que viu en clarianes dels boscos tèrmics de planifolis, associat amb roures, alzines i faigs, en sòls calcaris. Fructifica, de forma molt primerenca, a finals de l'estiu o a principis de la tardor, formant grups de pocs exemplars. És poc És tòxic en cru i indigest un cop cuit, però de cap manera mortal. Produeix trastorns gastrointestinals. -

Micena
Mycena Pura
Micena pura

 Barret primer cònic-acampanat i després aplanat, d'uns 2-6 cm. Color entre el rosa i lila fins el grisaci. Marge grisós. Làmines sinuoses, amples, força espaiades i del mateix color que el barret. Peu primer ple i després buit, rígid. Boscos de latifol.lis i coníferes. Força comú. Estiu-tardor. És tòxica i lleugerament al.lucinògena -

Mocosa, Mocosa blanca
Hygrophorus Eburneus
-

 Pot fer de 3 a 7 cm. Té forma de campana. De jove és completament blanc, però en créixer es torna de tonalitat ocre, sobre tot a la part central. Làmines blanques, espaiades i gruixudes. Peu llarg fins a uns 10 cm, cilíndric, llis i llefiscós. Generalment als caducifol.lis, tot i que també a altres llocs. Tardor. És comestible, però poc preuat. Té el problema que es pot confondre molt fàcilment amb altres espècies properes de qualitat diferent. higrós < grec: humit; phorós < grec: portador; eburneus < llatí: blanc, d'ivori.

Molleric clapat, mataparent clapat
Suillus Variegatus
Boleto variegado

 Té un barret molsut de fins uns 15 cm, de color ocre brunenc i tacte vellutat. Primer és hemisfèric i després aplanat. El peu pot tenir fins 10 cm d'alçària, és gruixut, ple i té un color una mica més clar que el barret. La carn és groguenca i blaveja. Es trobada a les pinedes, preferentment de pi roig. Finals d'estiu i tardor. Molt abundant. És comestible, si bé de no massa qualitat. Convé menjar-se només la carn del barret, sense cutícula ni els tubs i rebutjar el peu sencer. Suillus < sus < llatí: porc; variegatus < llatí: de diversos colors.

Molleric granellut
Suillus Granulatus
Boleto granulado

 Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat. Pot ser groc, groc-ataronjat, groc-brunenc. És llefiscós i molt brillant. Pot fer de 4 a 10 cm. El peu està ple, és granulat a la punta, de color groc-clar. És sòlid i cilíndric. La carn és groguenca. Boscos de coníferes, especialment de pins, boscos mixtos i llocs amb herva. De la primavera fins la tardor. És comestible. Suillus < sus < llatí: porc; granulatus < llatí: granulat.

Morilla, Murga, Múrgola, Rabassola
Morchella Rotunda
Colmenilla redonda

 Té el barret buit, amb concavitats irregulars, en forma com de colònia de cassoletes. El barret està arrodonit i té uns 6-10 cm de diàmetre. Color palla fosca, amb alvèols irregulars. Poca carn i fràgil. Sense massa olor. A llocs hervosos, tot i que pot aparèixer en llocs molt diversos, generalment, espais oberts i amb llum, o boscos aclarits o cremats i terres remogudes. Primavera. És un dels bolets més preuats gastronòmicament parlant. Es recomana coure'l a part rebutjant l'aigua de cocció. Se sol assecar, també, ja que augmenta la seva qualitat. No hi ha perill de confusió amb altres espècies de múrgoles, ja que totes són comestib morchella < Morchel < alemany: múrgola; rotunda < llatí: rodona.

Orella d'ase
Otidea Onotica
-

 Té forma d'orelleta o copa, d'aquí el nom. Per fora és de color marró-ocre i per dins de color rojenc. Els colors poden variar lleugerament segons les espècies. Fa uns 3-5 cm. Boscos de coníferes i latifol.lis. Tardor. És comestible mediocre. otós < grec: orella >> otidea < grec: en forma d'orella.

Ou de Reig
Amanita caesarea
Monjola

 Barret de 8-20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit, de color taronja vermellós viu, que més tard s'engrogueix. Fong micorrizogen que viu en boscos tèrmics de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers, en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a com s un excel·lent comestible, i el bolet més apreciat a casa nostra. Es pot menjar tant fregit com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva. En cas de menjar-se l'ou, s'ha de tenir la precaució d'obrir-lo i comprovar que sigui de color taronja -

Ou del diable
Phallus impudicus
Falo hediondo

 Es desenvolupen a partir d'una estructura amb forma d'ou, d'uns 5 cm de diàmetre, de color blanc o gris. Quan s'obre, surt un receptacle cilíndric, amb forma fàl.lica, gruixut, blanc, buit, d'uns 10-20 cm d'alçària. En boscos i terrenys cultivats. Estiu-tardor. No té valor culinari, però tampoc sembla ser tòxic. phallus < llatí: fal.lus; impudicus < llatí: pestilent.

Pebràs
Russula Delica
Rúsula blanca

 El barret fa uns 6-20 cm de diàmetre, convex i regular de jove; posteriorment, s'obre, s'aplana i es deforma, prenent forma d'embut. És de color blanc brut, sovint tacat de groc i amb tacte de vellut. Sol estar parcialment cobert per terra. Als boscos planifol.lis sobre tot. Molt comú. És comestible, si bé de poca qualitat. Se sol fer a la brasa. russula < llatí: vermellosa; delica < llatí: deslletada.

Pet de llop
Lycoperdon Perlatum
Cuesco de lobo perlado

 Té forma de bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petits agullons, però en créixer, els va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla perla part superior. Molt freqüent, a la tardor. Generalment en grups. Quan explota allibera les espores, d'aquí el nom. És comestible de jove, tot i que no té gaire gust. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat. Lycos < grec: llop; pérdon < grec: pet; perlatus < llatí: emperlat.

Peu de rata
Ramaria Botrytis
(Coliflor)

 És un bolet molt ramificat, que pot fer entre 7 i 15 cm d'alçària i uns 20 cm d'amplada. Les ramificacions són de color rosa salmó i té aspecte de corall. La carn és blanca, compacta, però fàcilment trencadissa, de color rosat a puntes de ramificacions. Boscos caducifol.lis. Tardor. No és massa freqüent. És molt bon comestible, sempre que sigui jove i eliminant les ramificacions. Tampoc pot estar podrida ni plena d'aigua. Aquestes recomanacions es poden extendre a la resta de ramàries (o clavàries). Té, però, el problema que es difícil de diferenciar d'al ramaria < ramus < llatí: branca; botrîtys < grec: nom d'una pedra preciosa en forma de raïm.

Peu de rata bord
Ramaria Formosa
Ramaria elegante

 Té la forma coral.lina típica de les ramàries (o clavàries). El tronc és blanc, amb ramificacions de color carn o vermell-ataronjat, amb ramificacions bifurcades de color groc llimona. Boscos de coníferes i latifol.lis. Estiu-tardor. És tòxica i pot originar greus diarrees. ramaria < ramus < llatí: branca; formosa < llatí: elegant, maca, ben feta.

Peu de rata groc
Ramaria Aurea
Manitas, Manecicas

 Molt ramificada, amb branques gruixudes i cilíndriques de color groc daurat o bru-ocre. Fan 10-25 d'alçària. El tronc és primer blanc i després groguenc, gruixut i carrós. La seva carn és blanca i de sabor suau. Boscos de coníferes i latifol.lis. Estiu-tardor. Força freqüent. És comestible, sempre que sigui jove i eliminant les ramificacions. Tampoc pot estar podrida ni plena d'aigua. Aquestes recomanacions es poden extendre a la resta de ramàries (o clavàries). S'ha d'anar amb compte de no confrondre-la amb altres varietats p ramaria < ramus < llatí: branca; aureus < llatí: or, daurat.

Peu violeta, Pimpinella morada, Moixeró blau
Lepista Nuda
-

 Barret molsut de 5-12 cm de diàmetre, convex al centre i aplanat després. Coloració violada, molt vistosa, tacada sovint amb tons bruns. Llis, suau al tacte i marge cargolat. Làmines atapeïdes de color violat. El peu és cilíndric i elàstic. És freqüent. Apareix tant als boscos de pins com als planifol.lis, a brolles i camps oberts. Es dóna a la tardor, tot i que se'l troba a la primavera i fins i tot a l'hivern. És bon comestible, però no sol ser massa preuat pel seu color, ja que encara enfosqueix més en coure'l. Sol fer-se servir en barreges de bolets. Lepista < lepasté < grec: vas ample de terrissa amb forma de bolet; nuda < llatí: nua.

Pimpinella rosada
Laccaria Laccata
Lacaria rosada

 Tant el barret, com les làmines, com el peu, com la carn tenen coloració entre brunenca i rosada. El barret fa uns 2-6 cm de diàmetre, convex al centre i estès a la fi, amb vora ondulada i marge estriat. Les làmines, espaiades, gruixudes. A tot tipus de bosc. Molt abundant a la tardor. És comestible però no està gaire valorat, ja que té molt poca carn. S'empra en barreges de bolets laccaria < llatí: relatiu al vernís.

Pinetell de calceta
Suillus Luteus
Boleto anillado

 Primer hemisfèric i després convex-aplanat. De color amarronat, ocre fosc, marró-rogenc o amb tinció violada. Fa uns 4-12 cm. El peu està ple, és de color groc, més fosc i esquamós per de sota. L'anell és primer blanc i després de color violaci fosc. Boscos latifol.lis i de coníferes. Estiu-tardor. És comestible. Convé retirar abans, però, la cutícula del barret. Suillus < sus < llatí: porc; luteus < llatí: groc fosc.

Purgant
Ramaria Pallida
-

 El tronc està molt ramificat. Les ramificacions són de color rosa-carn o rosa-violat, que passa a gris-violat en el fong adult. La carn és blanca, inodora i àcida. Boscos de coníferes i latifol.lis. Estiu-tardor. És tòxica i por originar fortes diarrees. ramaria < ramus < llatí: branca; pallida < llatí: pàl.lida.

Reig Bord groc
Amanita Citrina
Amanita citrina

 Barret hemisfèric que tendeix a obrir-se, d'uns 4-10 cm. El seu color varia des del blanc fins al groc-verdós i està recorbert de restes de vel blanquinoses. Les làmines són blanques o groguenques i el peu és cilíndric i estilitzat, de color blanc o grogu des de la primavera fins a la tardor en boscos de coníferes o de caducifol.lis. Pel que sembla, no és verinosa, però la seva ingestió no és recomanable per la seva mala olor i gust, així com perquè podria confondre's amb altres amanites que sí que són verinoses. Amanita < Ámanos, nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; citrina < color del cedre (gris-brunenc)

Rossinyol
Cantharellus Cibarius
Rebozuelo, Cabrilla

 El barret, de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, és primer convex, després aplanat-deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat.Les làmines són del mateix color que el barret. El peu és atenuat a la base i també del mateix color qu Boscos de latifol·lis i coníferes, des de la primavera fins a la tardor. És un tipus de bolet comestible i molt buscat. Cantharellus < diminutiu de kántharos < grec: copa; cibarius < llatí: comestible.

Rossinyol Embudat
Cantharellus Tubaeformis
Rebozuelo Atrompetado

 És molt semblant al Cantharellus Lutescens (Camagroc), es diferencia d'aquest per les venes molt més pronunciades i fins i tot pel color més fosc del barret i del peu. El mateix que el Cantharellus Lutescens (Camagroc), és a dir, Boscos humits de coníferes, a finals d'estiu i la tardor. De la mateixa manera que el Camagroc, el Rossinyol embudat també és comestible. Cantharellus < diminutiu de kántharos < grec: copa; tubaeformis < llatí: amb forma de tub.

Rovelló de cabra
Lactarius torminosus
-

 Barret de 4-10 cm, primer convex, després umbilicat i finalment infundibuliforme. El marge és involut i recobert de pèls molt abundants, de color blanc, que formen una mena de serrell. La cutícula és seca, de color rosa ataronjat o ocre vermellós. Fong micorrizògen que viu associat a bedolls. Fructifica a l'estiu i a la tardor. És comú a les comarques de muntanya, sobretot a la Cerdanya, al Ripollès i a la Garrotxa. Pelusa sobre el barret, és un bolet tòxic que pot produir trastorns gastrointestinals de certa importància. -

Rovelló, Esclata-sang, Rovelló de solell, Vinader.
Lactarius Sanguifluus
Nízcalo de sangre vinosa

 Similar al Pinetell, però pren tonalitats més intenses (verdes, fosques o violades). El color del làtex és púrpura-violaci. Es fa sobre tot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes. Es considera de millor qualitat encara que el pinetell. excel.lent comestible. Lactarius < llatí: que té llet; sanguifluus < llatí: que raja sang.

Rovelló, Pinetell, Rovelló d'obaga
Lactarius Deliciosus
Nízcalo, Míz

 Barret i peu d'una sola peça. Color vermellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes, en rotllanes concèntriques més clares alternant amb les fosques a la part superior del barret. Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat. Sol forma micorrizes amb els pins. Boscos de pineda. Tardor. És un bolet forá vistós i maco. De fet, és un dels més coneguts i collits a les nostres contrades, potser perquè és relativament fàcil d'identificar. És un excel.lent comestible, especialment amb carn, i se sol vendre als mercats. Lactarius < llatí: que té llet; deliciosus < llatí: deliciós.

Tòfona negra
Tuber melanosporum Vittadini
-

 Esporòfor en forma de tubercle de 2-8 cm. El peridi és completament negre, com el carbó, i està recobert de berrugues poligonals molt dures, estriades longitudinalment. La gleva primer és blanca, més tard rogenca, i en plena maduració és de color negre vi Fong micorrizogen que viu associat a planifolis, sobretot amb alzines i roures, en sòls calcaris i generalment pedregosos. També es cultiva, associat amb avellaners i roures, prèviament inoculats. Els esproròfors, que es troben profundament enterrats, de És un excel·lent comestible, molt cercada i apreciada. S'utilitza per condimentar diferents plats i carns, i també embotits, ja que és molt aromàtica. Un sol bocí és suficient per donar gust a un guisat. Els gastrònom l'anomenen el "diamant negre de la cu -

Verderol, Canari, Groguet
Tricholoma Auratum
Seta de los caballeros

 Tot ell és de color daurat. El seu barret és molsut. de 5-10 cm de diàmetre, groc daurat recobert de fibres brunes, sobre tot a la part central, on pren una coloració més fosca que la resta. Les làmines i el peu també són grocs. La carn és blanca. Boscos de coníferes, sobre terrenys silicis. Tardor. És bon comestible. Pot tallar-se a llesques i deixar-les assecar. Bo per als guisos. Tricholoma < grec: marge pelut; auratum < llatí: daurat.

Per errades o comentari, tot contacte serà benvingut a info@bolets.info